Conceptualment, encara que plantegem una readaptació de la concepció clàssica de propulsió a vela com la del llaüt viatger, per la icònica estampa que suposa, no tindria cap sentit si no fos eficaç i eficient en l'aplicació actual. Els nous bucs previstos per construir, comptaran amb una arboradura totalment automatitzada amb control telemàtic i amb programari de navegació fàcilment controlable des del pont de comandament. Fins i tot amb veles fotovoltaiques, generadors eòlics, o també la pròpia propulsió elèctrica es pugui invertir a generació amb vents portants. Tot això cobra sentit si anem generant alhora que transportem. A més, en arribar a port, podem disposar de cassets de bateries que vagin recarregant-se a través de parcs fotovoltaics, o piles de H2, de cada port intercanviant-se fàcilment per les d'abord. Així podem garantir un consum totalment autosuficient i renovable.
La construcció del casc realitzat a la drassana del port es realitzaria amb alumini naval. Un material totalment reciclable, resistent, amb poc o nul manteniment i abundant. L'establiment d'aquesta manera constructiva a la Badia dels Alfacs seria una bona innovació del sector nàutic català, establint una nova especialització amb consolidació d'una activitat industrial sostenible unida a l'activitat de les drassanes històriques en que ha comptat la Ràpita.
Exemples actuals d'embarcacions d'aquest tipus i nous projectes que van sorgint, ja comencen a ser destacables com una realitat immediata consolidant tendència.
